diumenge, 28 de febrer de 2016

Ma infantesa


Faig memòria de quan jugava
que tenis jo vuit anys;
doncs sempre m'allisaven
quasi tots, els meus companys.

Jugava als quatre cantons
i havia d'estar aten,
sinó sempre hi havien raons
i m'atonyinaven de valent.

També jugava a boles
i el mateix em passava:
si en guanyava moltes,
el que perdia m'escalfava.

Durant un partit de futbol,
si molt bé jugaves,
quan marcaves algun gol,
t'emplenaven de bufetades.

I si jugaves amb les nenes,
quan més tranquil·les semblaven,
si el que et deien no ho feies,
totes juntes t'apallissaven.

En arribar a casa meva,
amb mon pare em queixava;
es treia la corretja seva
i per ma esquena la passava.

De pensament vaig canviar,
i si algú m'estomacava,
m'havia de defensar,
donant-li una bofetada.

¿I llavors què va passar?
Que de rebre sempre els cops,
el pinxo em vaig tornar
amansint-los a tots.

I si poses l'altre galta,
quan et donen bofetades
el que solament et passa
és que reps dues vegades.


Pep Ventura

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada