dilluns, 28 de gener del 2013

És car el peix?

A la vora de la mar
hi ha una barqueta,
que balancejant està
tranquil·lament, soleta.

De prompte un pescador,
a dins d'ella salta
i remant, sense remor,
amb agradable calma,

mar endins se'n va anar
a pescar quelcom de peix
i aviat se m'adonà,
que hi havia mareig.

Però ell, prou insistent
i les ones sortejant,
al mar s'endinsa corrent
mentre anava lluitant.

Una ona tan forta
a la barqueta xocà,
li féu donar una volta
i ell a l'aigua saltà.

i per molt que lluités
no en va poder sortir,
i després d'unes hores
ell va deixar d'existir.

I hi ha els qui comenten,
que, el peix de la mar,
els pescaires que el pesquen
doncs el venen massa car.


Pep ventura

diumenge, 13 de gener del 2013

Joliua Vilanova

Cara amunt hi ha muntanyes,
al darrera hi ha la mar,
Barcelona a la dreta,
Tarragona a l'altre costat.

Les muntanyes són gris-blau,
la calitja les va tapant,
i si el sol amb força cau,
lentament les va netejant.

I veiem moltes masies,
puix d'açò si que n'hi ha.
Unes aguanten ben fermes
mes les altres ja no pas tant.

Al moll hi ha moltes barques,
que a diari van a pescar,
car a la nit els "llums" surten,
al matí ho fan els quillats.

Vora mar hi ha un passeig
amb els seus bonics jardins,
no ho crec, sinó que ho veig,
és l'enveja de molts veïns.

La indústria sempre nombrosa,
la gent que hi pot treballar
n'està força joiosa
i d'ella no se'n vol anar.

També practiquen els esports,
açò ja és un altre qüestió,
si alguns són campions
els altres no ho sé pas jo

Hi ha diversos bons mercats,
que a comprar tothom hi va;
uns compren pels que ells tenen,
altres no tenen per a comprar.

Per a menjar, hi ha molts llocs,
a tot arreu es menja prou bo.
De menús, n'hi ha per a tots
i et serveixen bon xató.

Interessant escola d'art,
en gaudeix aquesta vila,
els uns aprenen a pintar,
altres treballen l'argila.

El que s'acaba de sentir
és Vilanova dreçada,
amb la planúria sens fi;
l'han anomenat "La ben plantada".


Pep Ventura

diumenge, 6 de gener del 2013

Què vol dir ser català

Nascut o no a Catalunya
i d'ella tens nacionalitat,
ni que portis barretina´
no vol dir ser Català.

Encara que adoris sant Jordi
i la Verge de Montserrat,
ni que cantis a l'Església,
no vol dir ser català.

Si tu vas a les urnes,
el teu vot a dipositar,
ni votant pel qui tu vulguis,
no vol dir ser català.

Si menges pa amb tomàquet,
arròs amb bacallà
crema a la catalana,
no vol dir ser català.

Si quan hi ha una festa
tens ganes de ballar,
ni qu ballis la sardana,
no vol dir ser català.

I si l'ensenya catalana,
al balcó la vols penjar,
ni que sia l'onze de setembre,
no vol dir ser català.

Català és quelcom més
de tot el que s'ha dit,
són també totes les lluites
que haguérem i hem de patir.

Si vols llibertat per a Catalunya,
l'Autonomia amb dignitat
i per ella dones la sang,
això vol dir ser Català!

Si lliures el teu cor noble
per Catalunya triomfar,
pels rics, pobres, que són poble,
això vol dir ser Català!!

Si la nostra senyera, la penges com cal,
i dus la barretina damunt del teu cap,
donant el teu vot, la sardana ballant,
i per Catalunya, ta vida donant,
això, això vol dir...ser Català!!!


Pep Ventura

dijous, 3 de gener del 2013

A ca l'avi tot és vell

Al piano de l'avi fallen les tecles,
les lloses de sa casa es belluguen,
l'arrebossat cau, tot a llesques,
les cisternes d'aigua s'eixuguen.

Molt fred tenim a l'hivern,
sense finestres que tanquin,
i l'estiu és un infern
amb portes que no s'obren.

a la teulada falten teules,
i quan plou tot es mulla,
l'aigua podreix bigues i portes
com també fa caure la fulla
deixant un sens fi de cuques mortes
i malaltissant a qualsevulla.


Pep Ventura

dimarts, 1 de gener del 2013

La més llarga de l'entorn

Quant bella és aquesta Rambla,
daurats són els arbres a la tardor,
esvelts, altívols, soca vella i grossa,
davallen fulles seques , a sa sort.

Inici d'una estora espessa,
que petgen els vianants fent remor,
Rambla llarga, embellida, recta:
no n'hi ha d'altre en tot l'entorn.

A l'estiu n'és força joiosa,
pel seu sobrebò en colorit,
la gent hi rambleja seriosa
a l'hora més fresca, cap al tard i a la nit.

Si la calor és massa intensa
i van una mica fatigats,
seuen i beuen, a fora a la fresca,
car és un lloc que està ple de bars.

A l'hivern és una altra corranda,
la gent surt menys perquè fa fred,
poca se'n veu i va d'escapada,
puix que aquest indret sembla un desert.

No és així als temps primaverencs,
car ja no fa pas tant de fred,
els arbres esvelts són verdosencs,
l'abric gruixut, molta gent se la tret.

Rauen satisfets d'aquest passeig
els vilanovins que assoliren sa obra,
i tothom amb urc gaudeix
la bella Rambla de Vilanova.


Pep ventura