dissabte, 16 de febrer del 2013

La neu és freda


Tens llibertat, anys no passen,
si ets malalt, t'has envellit,
quan la rosa es desfulla
cau malalta i no fa llit.

La que té salut no és vella,
no ho podem dir del malalt,
del roser mai talleu la poncella,
té semblança d'escanyar l'infant.

El sol s'estén i va escalfant,
ben cultivada està la vall.
els ocells van lliures, voltant,
L'aigua sempre corre avall,
doncs, això no ho fa l'arbreda
i la neu és com la mort, freda!


Pep Ventura

dimecres, 6 de febrer del 2013

La Rosó

Un jorn, mirant el cel blau,
i la mar, del mateix color,
passejant per la sorra ocrejada,
vaig veure la Rosó.

Una nena de quinze anys,
igual que jo els tenia;
li agradaven molt els banys,
a la meva companya.

Jugant, jugant a la sorra
i lliurant-se de tot mal,
vàrem estar més d'una hora,
fent l'amor, superficial.

Al cel blau vaig mirar,
passejant per la sorra ocrejada,
uns deu anys varen passar,
veient la Rosó, acompanyada.

M'explica llarga aventura,
que un jove l'enganyà
deixant-li una criatura,
i a ella l'oblidà.

Llavors ja no tenia,
ganes d'amor superficial,
ni de jugar a la sorra,
ni de fer l'amor real.

També, al cel blau mirant,
passejant per l'ocrejada sorra,
deu anys més varen passar,
presentant-se la Rosó sola.

M'explicà el que va succeí
estant els dos asseguts,
que la criatura se li morí,
feia més de cinc anys.

Ens posàrem a jugar,
com quan teniem quinze anys,
ella mirant l'ocrejada sorra,
i jo mirant el cel blau.

De posició vàrem canviar,
però fent l'amor real,
jo, mirant al cel blau.

Molts jorns, al cel blau mirava,
i la mar del mateix color,
passejant per la sorra ocrejada,
sempre més, amb la Rosó!


Pep Ventura

dilluns, 4 de febrer del 2013

El delerós camí


A sa hora esclata el sol,
al bell cim de la muntanya,
on se sent una minsa remor
planyent-se, sens cridar gaire.

Veu és d'un poble turmentat,
que no respira, s'ofega,
no el deixen en llibertat,
car son just li batega.

Sa llengua no és permesa,
ses costums són ben negades,
sa mirada amb tristesa
i ses virtuts menyspreades.

Quant costós se'ns depara,
si la fera molt urpeja,
s'ha temptat plantar-li cara,
tampoc així es doblega.

Adés ja ha passat molts anys
i quasi res no s'ha lograt,
car trobem alguns viaranys:
quin hem de seguir no se sap.

Si el català és constant
i no diu tostemps que si,
el fruit d'estar lluitant,
serà el delerós camí.


Pep Ventura