dilluns, 12 de gener del 2015

ELS ARBRES TAMBÉ S'ESTIMEN


M'agrada sortir al camp
i mirar-me molt els arbres;
uns arbres em van semblant
i humans em semblen altres.

Car la virtut d'observació
sempre me'ls fa analitzar,
posant-hi la màxima atenció;
n'hi alguns que els veig dansar.

Molts sembla que es tinguin adoració
i crec que tots ells s'inclinen,
oferint-se la contemplació;
i si ells també s'animen,
és, puc assegurar jo,
que "Els arbres també s'estimen".


Pep Ventura

QUAN ES CLOUEN ELS ULLS


El jorn que silenciïs el batec del cor
i facis cloenda dels blaus-verds ulls,
enfosquint-se aquest món ensordidor,
que rau davall del cel, sense embulls,
no oiràs les ones del mar, sorolloses
a causa de la força dels vendavals,
ni miraràs jardins, florits de roses,
ni tampoc veuràs com volen els pardals.

Que els bells ulls se't cloguin no és ben just;
en tenebres, cobreix el paisatge,
mes no sents el mot, no nou, ni vetust,
que et podria guiar, ta bella imatge,
deixant-te amb vida i fàcil ajust
i no pas amb aquest, tan mal paratge.


Pep Ventura