dimecres, 7 d’octubre del 2015

EL TRAPELLA I EL FLEQUER


Un noiet fet un trapella
eixia corrent d'una fleca,
amb un pa sota l'aixella,
deixant la porta oberta.

Al darrera tot seguit,
sortia el senyor flequer,
que anava mig vestit
amb samarreta i calçotets.

Amb unes passes molt llargues
prompte el va atrapar;
posant-li le mans a les galtes,
deia: pillet, porta el pa.

La gent que per allà passava,
li digué al flequer
per quin motiu maltractava
aquell pobret xicotet.

Doncs ja els ho diré,
el vull castigar,
perquè damunt del meu taulell
m'ha robat un pa.

Caram! per un pa
li feu tant de mal?
No veieu que està molt sec
i sens dubte no ha menjat.

¿Creieu que tothom és com vos
que esteu ple de bitllets,
i solament els féreu
a l'esquena dels vostres clients?

Apa! Apa! Deixeu al vailet
i que mengi força pa
Perquè, si per a ell voleu justícia,
per a vos també n'hi haurà.


Pep Ventura

JA FA BON TEMPS


De llevant n'és el vent,
car sens dubte plourà,
les gallines s'escapen corrent,
el pescador no surt a pescar.

Els pagesos d'això es queixen,
tots els camps són ben mullats,
també les terres fanguegen:
així, clar, no es pot llaurar.

Plora el pagès, plora el pescador,
com a vegades plora el temps;
ells s'eixuguen amb el mocador;
la terra, amb sol i altres vents,
puix quan s'atansa la serenor,
tothom diu: "ja fa bon temps!"


Pep Ventura

MOS BRAÇOS AL TEU BELL COS


Quan mos llavis s'avencen al teu desig
enrotllant mos braços al teu bell cos,
si el temps camina, jo sóc feliç,
si el temps s'atura, ho serem els dos.

Quan els teus encisos s'avencen al meu desig
enrotllant mos braços al teu bell cos,
el temps oníric em fa força feliç,
els plaers dels sentits ens hi faran als dos.

Quan amanyaguen tes mans a ma cara,
enrotllant mos braços al teu bell cos,
em sento joiós, si el cor no em depara
altres molèsties que les dels amors,
i si jo a tu t'estimo suara,
refio tostemps, ens estimem els dos.


Pep Ventura