dijous, 10 de setembre del 2015

FESTA MAJOR DE VILANOVA


Cercavila fan les gralles,
juntament amb els gegants
al darrera la mulassa,
al davant ho fan els nans.

Ballen ells tots plegats
cadascun al seu so,
lentament els gegants,
més de pressa els altres dos.

També ballen els xiquets
els diables i els bastons,
gitanes, drac i pastorets,
seguint-los molts minyons.

Els petits fan gatzara,
els grans menys no són;
de la festa ningú s'aparta
i la gaudeix tothom.

Els més menuts no s'espanten
no n'hi ha cap que tingui por;
dels nans, gegants i mulassa,
tots saben que són de cartró.

La sardana no pot mancar,
acompanyada de bona cobla;
els sardanistes, així, a ballar
i a mirar la resta del poble.

Teatres i cines de gom a gom,
obres i pel·lícules sensacionals,
alguns partits de futbol
i altres programes especials.

I a la nit de la vigília
hi ha grans castells de foc,
que contemplen a la vila
la gran festa major.


Pep Ventura

JOVENTUT ÉS ESPERANÇA


La joventut daurada,
de la vellesa ha heretat
més del que esperava
i no ho ha menyspreat.

Endavant, doncs, joventut,
del demà n'ets esperança,
perquè tots creiem en tu
i has de fer la demostrança.

D'un país n'ets nascuda,
del treball i pròpia llengua,
la sardana i sa cultura,
car Catalunya n'és la terra.

Joventut tan daurada
que en refia la vellesa,
per les aules educada,
obtindràs gran saviesa.

Enriqueix la teva ment,
per millorar la nostra terra
fent-la més gran i independent,
que el català ja ho esperava.


Pep Ventura

dimecres, 9 de setembre del 2015

L'ARBRE SOL


Abundor en la terra d'espai,
amb tots petges fangats reposes,
tot sol, sense poder parlar mai,
amb poques mirades joioses.

Només s'apropen els ocellets,
t'amanyagen amb ses deixalles,
t'acompanyen amb soso cants i piulets
perquè ta vida no sia amarga.

Més si tes branques són tons braços
i els tens estàtics en ton cos,
quan els belluguis un xic massa
marxaran els ocells de l'entorn;
llavors en ta enyorança,
cercaràs promptament la mort.


Pep Ventura

ON S'ACABA L'OR


L'home neci, associat de tots plaers,
sens gaudir d'una llum de saviesa,
no perd el temps, pensant en els altres,
tenint un sobrepuig de sa riquesa.

No justifica, sols engoleix aliments,
restant-los de la massa aprofitosa,
depauperada, dèbil, mig morent,
amb Intel·ligència molt més seriosa.

On s'acaba l'or, se'n va la misèria;
si els cervells estan equilibrats,
s'estalvien tantes i tantes llàgrimes,
amb vides sanes, que s'omplen d'infermetats,
pobres metges, davant de tants malalts!


Pep Ventura