dilluns, 27 de març del 2017

La lluna s'allunya

                                                                       
L'avi marxa, amb l'aixada a l'esquena,
el nét segueix, amb la cistella al braç,
l'àvia tragina un feixet de llenya,
el gos, al darrera, sense cridar.

L'ocellet cercant un lloc on dormir,
sota fulles verdes de l'arbreda,
amb aigües tranquil·les baixa el riu,
el grill canta, la nit l'espera.

Ara surt la lluna platejada
que il·lumina el llarg del camí,
i evita d'anar a la fosca
fins que arriba la llum del matí.

Torna l'avi, amb l'aixada a l'esquena,
també el nét, amb la cistella al braç,
també l'àvia, sense feixet de llenya,
el gos darrera sense cridar.

L'ocellet del verd dormitori salta,
va voleiant per camps enllà,
el riusegueix, el grill no canta;
la lluna s'allunya, ja tornarà!


Pep Ventura