Avui obro un bloc que em feia molta il·lusió de fer. És un recull de poesies i dibuixos del meu avi. Una dedicatòria molt sentida a un home creatiu com hi havien pocs, intel·ligent i alhora sensible. Un gran home i, molt català.
divendres, 20 de novembre del 2015
TOT ES VA PASSANT
Una rosa, cauen ses fulles,
dona vella és prou semblant,
els capolls, igual que els joves;
tot en la vida es va passant.
Margarida, pots desfullar-la
arrencant fulles poc a poc,
esguardant no descomptar-te
car en el si o en el no rau el joc.
Moltes flors fan un jardí;
en tinc cura cada dia
regant-les sempre al matí,
ja que una altra hora no ho faria,
i si de set les fas patir,
més d'una flor es moriria.
Pep Ventura
L'ANELLA (Sardana)
Amb els peus la puntegem,
la nostra bella sardana,
també els braços enlairem,
unint les mans, fent rotllana.
Dansem-la bé tots a l'hora,
indiferents petits i grans,
fem l'anella ben forta,
que és cosa de catalans.
Ens anima molt la cobla
amb el so dels instruments,
l'escoltem perquè som poble
de catalans, amb sentiments.
La sardana és garantia
del bon folklore català,
amb molta simpatia
puix tothom la ballarà.
Els ocells també la canten,
la ballen, doncs, per les rames,
i puntegen quan salten,
enlairant les seves ales.
Enfortirem la rotllana
eixamplant-la a poc a poc,
dansant la nostra sardana
agafant-nos les mans, ben fort.
I engrandint la forta anella
i Catalunya encerclant,
assolirem emmurallar-la
i els traïdors, no hi entraran!
Pep Ventura
VIRTUTS DE LES HERBES
Passes per molts camins,
que s'endinsen a la muntanya,
traspasses pel mig dels pins,
trencant teranyines d'aranya.
camina que caminaràs
i trepitjaràs la farigola,
amb el romaní ensopegaràs,
Però no amb la corretjola.
Si moltes roques hi trobes,
fixa't bé que hi ha poliol,
com també té de roca,
més que al juny, pel juliol.
De sajolida, n'hi ha molta,
d'orenga, n'és molt ple,
i si dones més d'una volta,
segur que hi trobes llorer.
De ruda també en trobaràs,
espígol, fonoll i flor de pi,
sempre molt ho agrairàs,
si ho has de fer servir.
La farigola és desinfectant,
com calmant i diurética,
el romaní, de l'estómac estimulant,
i del fetge, també una miqueta.
Et laxarà la corretjola
i la bilis estimularà,
amb el llorer t'ajudaràs
a aromatitzar la carn tendre.
La ruda per als ulls banyar-te
i per a la rampa va molt bé,
l'espígol per a tonificar-te
i és utilós per al mareig.
És balsàmic el fonoll,
com també la flor de pi,
et calmen els bronquis i el coll
i tota la nit pots dormir.
Pep Ventura
dimecres, 7 d’octubre del 2015
EL TRAPELLA I EL FLEQUER
Un noiet fet un trapella
eixia corrent d'una fleca,
amb un pa sota l'aixella,
deixant la porta oberta.
Al darrera tot seguit,
sortia el senyor flequer,
que anava mig vestit
amb samarreta i calçotets.
Amb unes passes molt llargues
prompte el va atrapar;
posant-li le mans a les galtes,
deia: pillet, porta el pa.
La gent que per allà passava,
li digué al flequer
per quin motiu maltractava
aquell pobret xicotet.
Doncs ja els ho diré,
el vull castigar,
perquè damunt del meu taulell
m'ha robat un pa.
Caram! per un pa
li feu tant de mal?
No veieu que està molt sec
i sens dubte no ha menjat.
¿Creieu que tothom és com vos
que esteu ple de bitllets,
i solament els féreu
a l'esquena dels vostres clients?
Apa! Apa! Deixeu al vailet
i que mengi força pa
Perquè, si per a ell voleu justícia,
per a vos també n'hi haurà.
Pep Ventura
JA FA BON TEMPS
De llevant n'és el vent,
car sens dubte plourà,
les gallines s'escapen corrent,
el pescador no surt a pescar.
Els pagesos d'això es queixen,
tots els camps són ben mullats,
també les terres fanguegen:
així, clar, no es pot llaurar.
Plora el pagès, plora el pescador,
com a vegades plora el temps;
ells s'eixuguen amb el mocador;
la terra, amb sol i altres vents,
puix quan s'atansa la serenor,
tothom diu: "ja fa bon temps!"
Pep Ventura
MOS BRAÇOS AL TEU BELL COS
Quan mos llavis s'avencen al teu desig
enrotllant mos braços al teu bell cos,
si el temps camina, jo sóc feliç,
si el temps s'atura, ho serem els dos.
Quan els teus encisos s'avencen al meu desig
enrotllant mos braços al teu bell cos,
el temps oníric em fa força feliç,
els plaers dels sentits ens hi faran als dos.
Quan amanyaguen tes mans a ma cara,
enrotllant mos braços al teu bell cos,
em sento joiós, si el cor no em depara
altres molèsties que les dels amors,
i si jo a tu t'estimo suara,
refio tostemps, ens estimem els dos.
Pep Ventura
dijous, 10 de setembre del 2015
FESTA MAJOR DE VILANOVA
Cercavila fan les gralles,
juntament amb els gegants
al darrera la mulassa,
al davant ho fan els nans.
Ballen ells tots plegats
cadascun al seu so,
lentament els gegants,
més de pressa els altres dos.
També ballen els xiquets
els diables i els bastons,
gitanes, drac i pastorets,
seguint-los molts minyons.
Els petits fan gatzara,
els grans menys no són;
de la festa ningú s'aparta
i la gaudeix tothom.
Els més menuts no s'espanten
no n'hi ha cap que tingui por;
dels nans, gegants i mulassa,
tots saben que són de cartró.
La sardana no pot mancar,
acompanyada de bona cobla;
els sardanistes, així, a ballar
i a mirar la resta del poble.
Teatres i cines de gom a gom,
obres i pel·lícules sensacionals,
alguns partits de futbol
i altres programes especials.
I a la nit de la vigília
hi ha grans castells de foc,
que contemplen a la vila
la gran festa major.
Pep Ventura
JOVENTUT ÉS ESPERANÇA
La joventut daurada,
de la vellesa ha heretat
més del que esperava
i no ho ha menyspreat.
Endavant, doncs, joventut,
del demà n'ets esperança,
perquè tots creiem en tu
i has de fer la demostrança.
D'un país n'ets nascuda,
del treball i pròpia llengua,
la sardana i sa cultura,
car Catalunya n'és la terra.
Joventut tan daurada
que en refia la vellesa,
per les aules educada,
obtindràs gran saviesa.
Enriqueix la teva ment,
per millorar la nostra terra
fent-la més gran i independent,
que el català ja ho esperava.
Pep Ventura
dimecres, 9 de setembre del 2015
L'ARBRE SOL
Abundor en la terra d'espai,
amb tots petges fangats reposes,
tot sol, sense poder parlar mai,
amb poques mirades joioses.
Només s'apropen els ocellets,
t'amanyagen amb ses deixalles,
t'acompanyen amb soso cants i piulets
perquè ta vida no sia amarga.
Més si tes branques són tons braços
i els tens estàtics en ton cos,
quan els belluguis un xic massa
marxaran els ocells de l'entorn;
llavors en ta enyorança,
cercaràs promptament la mort.
Pep Ventura
ON S'ACABA L'OR
L'home neci, associat de tots plaers,
sens gaudir d'una llum de saviesa,
no perd el temps, pensant en els altres,
tenint un sobrepuig de sa riquesa.
No justifica, sols engoleix aliments,
restant-los de la massa aprofitosa,
depauperada, dèbil, mig morent,
amb Intel·ligència molt més seriosa.
On s'acaba l'or, se'n va la misèria;
si els cervells estan equilibrats,
s'estalvien tantes i tantes llàgrimes,
amb vides sanes, que s'omplen d'infermetats,
pobres metges, davant de tants malalts!
Pep Ventura
dissabte, 2 de maig del 2015
NAIXENÇA DE VILANOVA
Soferta i dolça Vilanova,
segons la popular història,
explicarem com vas néixer
i com segueixes tan formosa.
Amb terreny de Cubelles,
tens naixença del despit,
i vas ésser creada
per un geltrunenc decidit.
A la Geltrú, hi dominava
un feudal tan envejós,
que a les núvies s'emportava
al llit abans que l'espòs.
Després d'una altra
tots l'havien d'acceptar,
hi estiguessin o no d'acord,
el despotisme del feudal.
Ell una llei implantà,
el dret de cuixa per a ell sol,
i el geltrunenc, que es volia casar,
dormir amb la dona, era el segon.
Si algun ciutadà hi havia
que no hi estigués d'acord,
impossible li feia la vida
i li restava un mal record.
Un jorn, un casador geltrunenc,
doncs, cara li va plantar,
que la meva dona, fou dient,
ningú l'havia de tocar.
El torrent de la Pastera
traspassà amb la seva dona
i es feren la casa primera
del poble de Vilanova.
I darrera d'ells, es repetí,
fent-se la població gran,
tothom volgué ser vilanoví,
el feudal menyspreant.
Soferta i dolça Vilanova,
tens naixença del despit,
gràcies a aquella parella
el dret de cuixa s'ha finit.
Pep Ventura
dilluns, 12 de gener del 2015
ELS ARBRES TAMBÉ S'ESTIMEN
M'agrada sortir al camp
i mirar-me molt els arbres;
uns arbres em van semblant
i humans em semblen altres.
Car la virtut d'observació
sempre me'ls fa analitzar,
posant-hi la màxima atenció;
n'hi alguns que els veig dansar.
Molts sembla que es tinguin adoració
i crec que tots ells s'inclinen,
oferint-se la contemplació;
i si ells també s'animen,
és, puc assegurar jo,
que "Els arbres també s'estimen".
Pep Ventura
QUAN ES CLOUEN ELS ULLS
El jorn que silenciïs el batec del cor
i facis cloenda dels blaus-verds ulls,
enfosquint-se aquest món ensordidor,
que rau davall del cel, sense embulls,
no oiràs les ones del mar, sorolloses
a causa de la força dels vendavals,
ni miraràs jardins, florits de roses,
ni tampoc veuràs com volen els pardals.
Que els bells ulls se't cloguin no és ben just;
en tenebres, cobreix el paisatge,
mes no sents el mot, no nou, ni vetust,
que et podria guiar, ta bella imatge,
deixant-te amb vida i fàcil ajust
i no pas amb aquest, tan mal paratge.
Pep Ventura
Subscriure's a:
Missatges (Atom)