Avui obro un bloc que em feia molta il·lusió de fer. És un recull de poesies i dibuixos del meu avi. Una dedicatòria molt sentida a un home creatiu com hi havien pocs, intel·ligent i alhora sensible. Un gran home i, molt català.
dimecres, 9 de setembre del 2015
L'ARBRE SOL
Abundor en la terra d'espai,
amb tots petges fangats reposes,
tot sol, sense poder parlar mai,
amb poques mirades joioses.
Només s'apropen els ocellets,
t'amanyagen amb ses deixalles,
t'acompanyen amb soso cants i piulets
perquè ta vida no sia amarga.
Més si tes branques són tons braços
i els tens estàtics en ton cos,
quan els belluguis un xic massa
marxaran els ocells de l'entorn;
llavors en ta enyorança,
cercaràs promptament la mort.
Pep Ventura
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada