dimarts, 18 d’octubre del 2016

Visió de la senyera


Enmig de molts núvols, cinc raigs de sol,
quatre de color vermell, interposats,
si es desvaporen hi ha el consol,
que en la ment resten els colors gravats.

De la ment penetren en el noble cor,
d'aquesta s'endinsen a la dolça ànima,
amb vehemència i molta passió,
puix que surten cridant per la gargamella.

Bé, Catalunya, sigues cridanera
que et captin amb la teva veu de lluny,
i si et volen fer anar enrere,
doncs t'has de fer sentir amb gran retruny,
amb el braç esquer, alçant la senyera,
com també el braç dreter, la falç al puny!


Pep Ventura

diumenge, 16 d’octubre del 2016

Una rosa vermella!


El roser de la vida
és també, el de l'amor,
tens una rosa vermella!,
gaudeixes de quasi tot.

Jo et regalo una rosa,
dolça filla del meu cor;
és una rosa vermella!,
que ve d'un gran amor.

Accepta-la tu, nena,
altra cosa no tinc ara;
és una rosa vermella!,
ve de mans de ta mare.

Menysprear, no, donzella,
ma modesta donació,
tens una rosa vermella!;
és tenir la reina flor.

I si tu molt m'estimes,
com a tu molt t'estimo jo,
amb una rosa vermella!,
enfortim l'estimació.


Pep Ventura

dissabte, 15 d’octubre del 2016

La nina púbera


Semblant capoll de la rosa,
la nina quan púbera ja,
esperant que ella emprendrà,
nova vida que s'imposa.

Com l'ocellet que té caliu
i salta ja per volar,
aparellar-se i criar,
nidificar així son niu.

Té semblança dita nina,
quan a l'afer dels ocellets
que lluiten en tots els indrets,
per dreçar la seva vida.

Persones, més aus xiquetes,
en família augmentes,
car al camp les aus dormiten,
les persones amb casetes.

Si els piulets, els seus cants,
són llenguatge dels ocellets,
de les persones sa llengua és,
doncs la llengua, dels catalans.


Pep Ventura

La cua de tres caps


Una nena bufoneta
que tenia els cabells llargs
Volia que li fessin una cueta
trenada, amb tres caps.

La mare tenia feina,
el pare anava al treball,
la germana, a la compra,
i sense cua es va quedar.

Quin plor la nena feiz!,
i a ca l'àvia se'n va anar,
escoltant el que li deia,
que la família no en facas.

Vine, vine, volguda neteta!,
que jo t'estimo molt,
i et faré de tres caps la cueta,
perquè és el que tu vols.

Mentre l'àvia trenava
la cua que demanà,
una cançó li cantava
i a la nena li agradà.

Una nena bofoneta
que tenia els cabells llargs,
li feia l'àvia una cueta
trenada, amb tres caps.


Pep Ventura