És el jorn de les comparses
del nostre gran carnaval,
toquen "El turuta" les orquestes
i la gent el va cantant.
Ja salten les parelles
i els caramels van llençant,
onejant les senyeres
de les seves entitats.
Passada, passada, fan
una darrera l'altra
i totes elles serpentejant,
sense quedar trencades.
Ara passen unes colles
i un altre se'n perfila,
reunint-se quasi totes
a la plaça de la vila.
Arriben amb força recel
i es comencen a preparar
per la batalla del caramel
que s'haurà de realitzar.
Les comparses, totes juntes,
resten ells abraçades,
per escapolir-se de les lluites
i no rebre les patacades.
Els comparses les protegeixen,
fent un setge al seu entorn,
la cara sempre ells donen
lluitant i parant el cop.
Com passen els caramels!
Els uns cap ací, d'altres cap enllà!
Es fa una nuvolada de tots ells,
ni els comparses es veuen ja.
Tothom, doncs, mira a terra,
que rau ple de caramel,
i mentre dura la guerra
no poden mirar al cel.
Els caramels ja s'acaben,
que han llençat els comparses,
els recullen i les bosses omplen
molts vilatans i forasters.
I aquest any ja l'acabem,
la festa que a tothom prova;
la disfruten molta gent:
les comparses de Vilanova!
Pep Ventura
