El bon viure

Ens hem d'entendre, fora les fronteres,
el viarany de punxes n'és suavitzat,
Benvinguda la pluja, amb sequedat,
Quina il·lusió, un camp ple de roses!

Lluita que ja fa temps que n'és guanyada,
els humans que ens estimen fa molts anys;
amor als aliens, també als estranys,
la humanitat que n'és desitjada.

Hem de viure, pel bé de tota la gent,
també morir, perquè els altres visquin mes,
no menys així donar tot quan tinguem,
per a nosaltres no demanar mai res;
i llavors segur que amb bon seny tindrem
l'estimació de tot, el bell univers.


Pep Ventura

Pel teu viarany

Camina pel teu viarany,
que hi hagi punxes, no hi fa res,
si vas descalç sense engany,
d'escabrós, el camí ho és més.

Sempre esguarda endavant,
no et tombis mai d'esquena,
car veuràs rostres que se'n riuran,
de la teva dissortada pena.

Si els petges et van sagnant
pel mal arinçonat terreny,
anima't a seguir sempre avant,
el bon sender aguarda amb seny.

Delera el vialet bonançós,
com si hom trepitgés palles,
perquè et vegi l'envejós
i no hi pugui fer rialles.

I si la gespa vas trepitjant,
ara, pots girar-te d'esquena;
aquells rostres ja no riuran,
car ta petjada és més serena.


Pep Ventura