Avui obro un bloc que em feia molta il·lusió de fer. És un recull de poesies i dibuixos del meu avi. Una dedicatòria molt sentida a un home creatiu com hi havien pocs, intel·ligent i alhora sensible. Un gran home i, molt català.
dimecres, 9 de setembre del 2015
ON S'ACABA L'OR
L'home neci, associat de tots plaers,
sens gaudir d'una llum de saviesa,
no perd el temps, pensant en els altres,
tenint un sobrepuig de sa riquesa.
No justifica, sols engoleix aliments,
restant-los de la massa aprofitosa,
depauperada, dèbil, mig morent,
amb Intel·ligència molt més seriosa.
On s'acaba l'or, se'n va la misèria;
si els cervells estan equilibrats,
s'estalvien tantes i tantes llàgrimes,
amb vides sanes, que s'omplen d'infermetats,
pobres metges, davant de tants malalts!
Pep Ventura
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada