dilluns, 8 de desembre del 2014

GUARDACANTONS


Sóc una pedra que fa cantonada,
sofreixo les inclemències del temps,
cops de carro, més d'una vegada,
i maltractes de moltes gents.

És un treball poc agraït,
vigilar com si fos un guarda,
si jo estic ben dolorit,
és per la missió tan dissortada.

M'anomenen guardacantons
i guardarodes també m'ho diuen,
puix que em donen cops i se me'n riuen.

I quan més tranquil em sento
perquè la feina ja va minvant,
quelcom em mulla i jo ho lamento,
ja que és un gos, que m'està orinant.


Pep Ventura

EN MÉS TARDANÇA


Ous xafats davall la febrosa lloca
destruint febles innocents animals,
quan s'arriba a l'hora de la fosca,
porcs que jeuen, amb ses deixalles fecals.

Rosa pansida que deixa de viure
i suplantada per un tendre capoll,
mai és bo no poder ésser ben lliure,
car així es camina dret a la mort.

Feliç el jorn, quan la humanitat,
podrà escollir sa dolça naixença,
cercarà la seva acomiadança,
perquè si ara no pot ésser lograt,
esperem que ho sigui en més tardança


Pep Ventura