El jorn que silenciïs el batec del cor
i facis cloenda dels blaus-verds ulls,
enfosquint-se aquest món ensordidor,
que rau davall del cel, sense embulls,
no oiràs les ones del mar, sorolloses
a causa de la força dels vendavals,
ni miraràs jardins, florits de roses,
ni tampoc veuràs com volen els pardals.
Que els bells ulls se't cloguin no és ben just;
en tenebres, cobreix el paisatge,
mes no sents el mot, no nou, ni vetust,
que et podria guiar, ta bella imatge,
deixant-te amb vida i fàcil ajust
i no pas amb aquest, tan mal paratge.
Pep Ventura
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada