MOS BRAÇOS AL TEU BELL COS

Quan mos llavis s'avencen al teu desig
enrotllant mos braços al teu bell cos,
si el temps camina, jo sóc feliç,
si el temps s'atura, ho serem els dos.

Quan els teus encisos s'avencen al meu desig
enrotllant mos braços al teu bell cos,
el temps oníric em fa força feliç,
els plaers dels sentits ens hi faran als dos.

Quan amanyaguen tes mans a ma cara,
enrotllant mos braços al teu bell cos,
em sento joiós, si el cor no em depara
altres molèsties que les dels amors,
i si jo a tu t'estimo suara,
refio tostemps, ens estimem els dos.


Pep Ventura