EL TRAPELLA I EL FLEQUER

Un noiet fet un trapella
eixia corrent d'una fleca,
amb un pa sota l'aixella,
deixant la porta oberta.

Al darrera tot seguit,
sortia el senyor flequer,
que anava mig vestit
amb samarreta i calçotets.

Amb unes passes molt llargues
prompte el va atrapar;
posant-li le mans a les galtes,
deia: pillet, porta el pa.

La gent que per allà passava,
li digué al flequer
per quin motiu maltractava
aquell pobret xicotet.

Doncs ja els ho diré,
el vull castigar,
perquè damunt del meu taulell
m'ha robat un pa.

Caram! per un pa
li feu tant de mal?
No veieu que està molt sec
i sens dubte no ha menjat.

¿Creieu que tothom és com vos
que esteu ple de bitllets,
i solament els féreu
a l'esquena dels vostres clients?

Apa! Apa! Deixeu al vailet
i que mengi força pa
Perquè, si per a ell voleu justícia,
per a vos també n'hi haurà.


Pep Ventura

JA FA BON TEMPS

De llevant n'és el vent,
car sens dubte plourà,
les gallines s'escapen corrent,
el pescador no surt a pescar.

Els pagesos d'això es queixen,
tots els camps són ben mullats,
també les terres fanguegen:
així, clar, no es pot llaurar.

Plora el pagès, plora el pescador,
com a vegades plora el temps;
ells s'eixuguen amb el mocador;
la terra, amb sol i altres vents,
puix quan s'atansa la serenor,
tothom diu: "ja fa bon temps!"


Pep Ventura

MOS BRAÇOS AL TEU BELL COS

Quan mos llavis s'avencen al teu desig
enrotllant mos braços al teu bell cos,
si el temps camina, jo sóc feliç,
si el temps s'atura, ho serem els dos.

Quan els teus encisos s'avencen al meu desig
enrotllant mos braços al teu bell cos,
el temps oníric em fa força feliç,
els plaers dels sentits ens hi faran als dos.

Quan amanyaguen tes mans a ma cara,
enrotllant mos braços al teu bell cos,
em sento joiós, si el cor no em depara
altres molèsties que les dels amors,
i si jo a tu t'estimo suara,
refio tostemps, ens estimem els dos.


Pep Ventura

FESTA MAJOR DE VILANOVA

Cercavila fan les gralles,
juntament amb els gegants
al darrera la mulassa,
al davant ho fan els nans.

Ballen ells tots plegats
cadascun al seu so,
lentament els gegants,
més de pressa els altres dos.

També ballen els xiquets
els diables i els bastons,
gitanes, drac i pastorets,
seguint-los molts minyons.

Els petits fan gatzara,
els grans menys no són;
de la festa ningú s'aparta
i la gaudeix tothom.

Els més menuts no s'espanten
no n'hi ha cap que tingui por;
dels nans, gegants i mulassa,
tots saben que són de cartró.

La sardana no pot mancar,
acompanyada de bona cobla;
els sardanistes, així, a ballar
i a mirar la resta del poble.

Teatres i cines de gom a gom,
obres i pel·lícules sensacionals,
alguns partits de futbol
i altres programes especials.

I a la nit de la vigília
hi ha grans castells de foc,
que contemplen a la vila
la gran festa major.


Pep Ventura

JOVENTUT ÉS ESPERANÇA

La joventut daurada,
de la vellesa ha heretat
més del que esperava
i no ho ha menyspreat.

Endavant, doncs, joventut,
del demà n'ets esperança,
perquè tots creiem en tu
i has de fer la demostrança.

D'un país n'ets nascuda,
del treball i pròpia llengua,
la sardana i sa cultura,
car Catalunya n'és la terra.

Joventut tan daurada
que en refia la vellesa,
per les aules educada,
obtindràs gran saviesa.

Enriqueix la teva ment,
per millorar la nostra terra
fent-la més gran i independent,
que el català ja ho esperava.


Pep Ventura

L'ARBRE SOL

Abundor en la terra d'espai,
amb tots petges fangats reposes,
tot sol, sense poder parlar mai,
amb poques mirades joioses.

Només s'apropen els ocellets,
t'amanyagen amb ses deixalles,
t'acompanyen amb soso cants i piulets
perquè ta vida no sia amarga.

Més si tes branques són tons braços
i els tens estàtics en ton cos,
quan els belluguis un xic massa
marxaran els ocells de l'entorn;
llavors en ta enyorança,
cercaràs promptament la mort.


Pep Ventura

ON S'ACABA L'OR

L'home neci, associat de tots plaers,
sens gaudir d'una llum de saviesa,
no perd el temps, pensant en els altres,
tenint un sobrepuig de sa riquesa.

No justifica, sols engoleix aliments,
restant-los de la massa aprofitosa,
depauperada, dèbil, mig morent,
amb Intel·ligència molt més seriosa.

On s'acaba l'or, se'n va la misèria;
si els cervells estan equilibrats,
s'estalvien tantes i tantes llàgrimes,
amb vides sanes, que s'omplen d'infermetats,
pobres metges, davant de tants malalts!


Pep Ventura