La Rosó

Un jorn, mirant el cel blau,
i la mar, del mateix color,
passejant per la sorra ocrejada,
vaig veure la Rosó.

Una nena de quinze anys,
igual que jo els tenia;
li agradaven molt els banys,
a la meva companya.

Jugant, jugant a la sorra
i lliurant-se de tot mal,
vàrem estar més d'una hora,
fent l'amor, superficial.

Al cel blau vaig mirar,
passejant per la sorra ocrejada,
uns deu anys varen passar,
veient la Rosó, acompanyada.

M'explica llarga aventura,
que un jove l'enganyà
deixant-li una criatura,
i a ella l'oblidà.

Llavors ja no tenia,
ganes d'amor superficial,
ni de jugar a la sorra,
ni de fer l'amor real.

També, al cel blau mirant,
passejant per l'ocrejada sorra,
deu anys més varen passar,
presentant-se la Rosó sola.

M'explicà el que va succeí
estant els dos asseguts,
que la criatura se li morí,
feia més de cinc anys.

Ens posàrem a jugar,
com quan teniem quinze anys,
ella mirant l'ocrejada sorra,
i jo mirant el cel blau.

De posició vàrem canviar,
però fent l'amor real,
jo, mirant al cel blau.

Molts jorns, al cel blau mirava,
i la mar del mateix color,
passejant per la sorra ocrejada,
sempre més, amb la Rosó!


Pep Ventura