El delerós camí

A sa hora esclata el sol,
al bell cim de la muntanya,
on se sent una minsa remor
planyent-se, sens cridar gaire.

Veu és d'un poble turmentat,
que no respira, s'ofega,
no el deixen en llibertat,
car son just li batega.

Sa llengua no és permesa,
ses costums són ben negades,
sa mirada amb tristesa
i ses virtuts menyspreades.

Quant costós se'ns depara,
si la fera molt urpeja,
s'ha temptat plantar-li cara,
tampoc així es doblega.

Adés ja ha passat molts anys
i quasi res no s'ha lograt,
car trobem alguns viaranys:
quin hem de seguir no se sap.

Si el català és constant
i no diu tostemps que si,
el fruit d'estar lluitant,
serà el delerós camí.


Pep Ventura