Avui obro un bloc que em feia molta il·lusió de fer. És un recull de poesies i dibuixos del meu avi. Una dedicatòria molt sentida a un home creatiu com hi havien pocs, intel·ligent i alhora sensible. Un gran home i, molt català.
dissabte, 16 de febrer del 2013
La neu és freda
Tens llibertat, anys no passen,
si ets malalt, t'has envellit,
quan la rosa es desfulla
cau malalta i no fa llit.
La que té salut no és vella,
no ho podem dir del malalt,
del roser mai talleu la poncella,
té semblança d'escanyar l'infant.
El sol s'estén i va escalfant,
ben cultivada està la vall.
els ocells van lliures, voltant,
L'aigua sempre corre avall,
doncs, això no ho fa l'arbreda
i la neu és com la mort, freda!
Pep Ventura
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada