La més llarga de l'entorn

Quant bella és aquesta Rambla,
daurats són els arbres a la tardor,
esvelts, altívols, soca vella i grossa,
davallen fulles seques , a sa sort.

Inici d'una estora espessa,
que petgen els vianants fent remor,
Rambla llarga, embellida, recta:
no n'hi ha d'altre en tot l'entorn.

A l'estiu n'és força joiosa,
pel seu sobrebò en colorit,
la gent hi rambleja seriosa
a l'hora més fresca, cap al tard i a la nit.

Si la calor és massa intensa
i van una mica fatigats,
seuen i beuen, a fora a la fresca,
car és un lloc que està ple de bars.

A l'hivern és una altra corranda,
la gent surt menys perquè fa fred,
poca se'n veu i va d'escapada,
puix que aquest indret sembla un desert.

No és així als temps primaverencs,
car ja no fa pas tant de fred,
els arbres esvelts són verdosencs,
l'abric gruixut, molta gent se la tret.

Rauen satisfets d'aquest passeig
els vilanovins que assoliren sa obra,
i tothom amb urc gaudeix
la bella Rambla de Vilanova.


Pep ventura