Joliua Vilanova

Cara amunt hi ha muntanyes,
al darrera hi ha la mar,
Barcelona a la dreta,
Tarragona a l'altre costat.

Les muntanyes són gris-blau,
la calitja les va tapant,
i si el sol amb força cau,
lentament les va netejant.

I veiem moltes masies,
puix d'açò si que n'hi ha.
Unes aguanten ben fermes
mes les altres ja no pas tant.

Al moll hi ha moltes barques,
que a diari van a pescar,
car a la nit els "llums" surten,
al matí ho fan els quillats.

Vora mar hi ha un passeig
amb els seus bonics jardins,
no ho crec, sinó que ho veig,
és l'enveja de molts veïns.

La indústria sempre nombrosa,
la gent que hi pot treballar
n'està força joiosa
i d'ella no se'n vol anar.

També practiquen els esports,
açò ja és un altre qüestió,
si alguns són campions
els altres no ho sé pas jo

Hi ha diversos bons mercats,
que a comprar tothom hi va;
uns compren pels que ells tenen,
altres no tenen per a comprar.

Per a menjar, hi ha molts llocs,
a tot arreu es menja prou bo.
De menús, n'hi ha per a tots
i et serveixen bon xató.

Interessant escola d'art,
en gaudeix aquesta vila,
els uns aprenen a pintar,
altres treballen l'argila.

El que s'acaba de sentir
és Vilanova dreçada,
amb la planúria sens fi;
l'han anomenat "La ben plantada".


Pep Ventura