rera barrots de ferro, entrecreuats,
amb ideals ciutadans maltractats
per medalles, vides sacrificades.
Fins quan serà?, el poble a exclamat,
ancianitat, el jovent demanant,
els cors no bateguen, si perden la sang,
ni es fan ditades, al cel daurat.
Mes, les reixes de ferro destrossarem,
perquè mai ens puguin empresonar
medalles de mals herois, les fondrem,
tots els bons ideals han de tornar,
ja que nosaltres junts necessitem,
amb seny, Catalunya alliberar.
Pep Ventura
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada