Neix el riu

Aigua naixent que brolla
enmig de les roques llises,
que ella ha fet d'escolpidora
amb els anys de fregadisses.

Amb molta força baixant,
aquest líquid transparent
veient-se el pedruscall,
de color verdós o vermell.

Fa camí llarg i mullat
fins arribar a la plana,
on els ocells es posen a banyar
i se la beuen fresca i clara.

És l'enveja dels humans
en veure aquests ocells,
ja que el que hi ha al riu i als camps
sempre, el millor és per a ells.

Continua ella baixant,
saltant pedres i barrancs
i per sota els ponts passant
tots els dies mesos i anys.

I per molts pobles passa,
l'empren per a regar;
si d'impura no ho és massa,
serveix per beure i rentar.

I quan arriba a la maresma,
mansament i en llibertat,
amb l'aigua del mar es barreja
i perd la bona qualitat.


Pep ventura