El roser de la vida
és també, el de l'amor,
tens una rosa vermella!,
gaudeixes de quasi tot.
Jo et regalo una rosa,
dolça filla del meu cor;
és una rosa vermella!,
que ve d'un gran amor.
Accepta-la tu, nena,
altra cosa no tinc ara;
és una rosa vermella!,
ve de mans de ta mare.
Menysprear, no, donzella,
ma modesta donació,
tens una rosa vermella!;
és tenir la reina flor.
I si tu molt m'estimes,
com a tu molt t'estimo jo,
amb una rosa vermella!,
enfortim l'estimació.
Pep Ventura
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada