La nina púbera

Semblant capoll de la rosa,
la nina quan púbera ja,
esperant que ella emprendrà,
nova vida que s'imposa.

Com l'ocellet que té caliu
i salta ja per volar,
aparellar-se i criar,
nidificar així son niu.

Té semblança dita nina,
quan a l'afer dels ocellets
que lluiten en tots els indrets,
per dreçar la seva vida.

Persones, més aus xiquetes,
en família augmentes,
car al camp les aus dormiten,
les persones amb casetes.

Si els piulets, els seus cants,
són llenguatge dels ocellets,
de les persones sa llengua és,
doncs la llengua, dels catalans.


Pep Ventura