El bon viure

Ens hem d'entendre, fora les fronteres,
el viarany de punxes n'és suavitzat,
Benvinguda la pluja, amb sequedat,
Quina il·lusió, un camp ple de roses!

Lluita que ja fa temps que n'és guanyada,
els humans que ens estimen fa molts anys;
amor als aliens, també als estranys,
la humanitat que n'és desitjada.

Hem de viure, pel bé de tota la gent,
també morir, perquè els altres visquin mes,
no menys així donar tot quan tinguem,
per a nosaltres no demanar mai res;
i llavors segur que amb bon seny tindrem
l'estimació de tot, el bell univers.


Pep Ventura