El vell morent

Són pocs els mots darrerencs del morent vell,
assetjat pels hereus rapinyers atents,
que deleren que s'allunyi en pocs moments,
per assolir tot quan pertany a ell.

Vell, que es troba com el sol cap al tard,
privat de sa vitalitat diürna,
fallida visió, fosca, nocturna,
desesperança de poder-se dreçar.

Vell, t'esforces per no acomiadar-te,
vols ser tu inmortal per ta semença;
el finat, sigil·losament avença,
sens dubte no podràs pas salvar-te,
puix, si no et donen condolença,
no tardaràs gaire a allunyar-te.


Pep Ventura