Què és el bes?

Què és el bes? Per què el bes?
¿Però, qui besaré? Què serà?
Ara el provaré, veuré com és,
Com ho faré? Qui em deixarà?

Aquestes són les preguntes
que jo sempre m'he fet;
encara que sinceres
mai he fet un beset.

El meu primer bes,
me'l donà la meva mare,
i molt tard ho vaig saber,
m'ho digué el meu pare.

¿Si la mare no la tinc,
a qui jo podré besar?
Si la mare visqués amb mi,
més d'un bes li hauria donat.

Pobre de mi! No sóc feliç!
Si jo no puc besar,
Tindré un gran desencís,
que no podré superar.

Si una noia jo estimés
i ella me'n feia cas,
m'atreviria a dona-li un bes,
per poder-me assossegar.

Donar un bes, per amor,
ha de ser meravellós,
un bes quan s'estimen dos,
sols pot ésser per amor.

Per més lluny que estem
i que tot sigui advers,
per més oposició que tinguem,
sempre es desitja fer un bes.

Un bes és l'expressió amorosa,
quan es besen mare i fill,
quan es besen espòs i esposa,
quan es besen pubilla i pubill.

El bes de mare és platònic,
el de nuvis és més sensual,
el de casats és harmònic,
però, el de vells... ¡¡Fenomenal!!


Pep Ventura