Coneixia una velleta
que anava pels camins,
agafant branca i branqueta
i les pinyes dels pins.
Quan un bon grapat en tenia,
al davantal se'l ficava,
i cercant, cercant l'omplia
fins que a casa arribava.
Ràpidament, encenia el foc
per a donar calor a la casa,
fer sopes amb un pot
i coure carn a la brasa.
En acabar de menjar,
el gat llepava el pot,
el gos rosegava els ossos
i ella dormia, davant del foc.
Pep Ventura
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada