No tinguis por, Catalunya!

La bandera que empunya
tot nadiu català,
no tinguis por, Catalunya!,
és un orgull a respectar.

Si porten gent de terra llunya
per desequilibrar nostre cens,
no tinguis por, Catalunya!,
no ho permetrem pas gens.

Escarniran nostra senyera,
la nostra parla ens vetaran,
no tinguis por, Catalunya!,
car no ens extingiran.

Mentre hi hagi mares
que pareixin sers humans,
no tinguis por, Catalunya!,
que tots ells són catalans.

Si la terra ens retruny,
pels canons dels traïdors,
no tinguis por, Catalunya!,
puix, un català, val per dos.

I si a nosaltres ens volen punya,
i ens unim per defensar-nos,
no tinguis por, Catalunya!,
morts de peu, abans de lliurar-nos.


Pep Ventura

Estem ben junts

Recolza el teu cap damunt de ma espatlla
pensa en els bons moments anys juvenils,
ara mira'm bé, de front, en ma cara,
besa'm i tu veuràs que ets feliç.

Recolza de nou el cap en ma espatlla
i pensa molt en el teu any present,
ara mira'm bé, de front, en ma cara,
besa'm i ja el veuràs diferent.

Torna a recolzar el cap en ma espatlla,
pensa molt en els anys de futur;
si no em mires, de front, en ma cara,
et semblarà que tu, de mi, estàs lluny,
però si em beses llargament, ara,
doncs veuràs que els dos estem ben junts.


Pep Ventura

Ma infantesa

Faig memòria de quan jugava
que tenis jo vuit anys;
doncs sempre m'allisaven
quasi tots, els meus companys.

Jugava als quatre cantons
i havia d'estar aten,
sinó sempre hi havien raons
i m'atonyinaven de valent.

També jugava a boles
i el mateix em passava:
si en guanyava moltes,
el que perdia m'escalfava.

Durant un partit de futbol,
si molt bé jugaves,
quan marcaves algun gol,
t'emplenaven de bufetades.

I si jugaves amb les nenes,
quan més tranquil·les semblaven,
si el que et deien no ho feies,
totes juntes t'apallissaven.

En arribar a casa meva,
amb mon pare em queixava;
es treia la corretja seva
i per ma esquena la passava.

De pensament vaig canviar,
i si algú m'estomacava,
m'havia de defensar,
donant-li una bofetada.

¿I llavors què va passar?
Que de rebre sempre els cops,
el pinxo em vaig tornar
amansint-los a tots.

I si poses l'altre galta,
quan et donen bofetades
el que solament et passa
és que reps dues vegades.


Pep Ventura

TOT ES VA PASSANT

Una rosa, cauen ses fulles,
dona vella és prou semblant,
els capolls, igual que els joves;
tot en la vida es va passant.

Margarida, pots desfullar-la
arrencant fulles poc a poc,
esguardant no descomptar-te
car en el si o en el no rau el joc.

Moltes flors fan un jardí;
en tinc cura cada dia
regant-les sempre al matí,
ja que una altra hora no ho faria,
i si de set les fas patir,
més d'una flor es moriria.


Pep Ventura

L'ANELLA (Sardana)

Amb els peus la puntegem,
la nostra bella sardana,
també els braços enlairem,
unint les mans, fent rotllana.

Dansem-la bé tots a l'hora,
indiferents petits i grans,
fem l'anella ben forta,
que és cosa de catalans.

Ens anima molt la cobla
amb el so dels instruments,
l'escoltem perquè som poble
de catalans, amb sentiments.

La sardana és garantia
del bon folklore català,
amb molta simpatia
puix tothom la ballarà.

Els ocells també la canten,
la ballen, doncs, per les rames,
i puntegen quan salten,
enlairant les seves ales.

Enfortirem la rotllana
eixamplant-la a poc a poc,
dansant la nostra sardana
agafant-nos les mans, ben fort.

I engrandint la forta anella
i Catalunya encerclant,
assolirem emmurallar-la
i els traïdors, no hi entraran!


Pep Ventura

VIRTUTS DE LES HERBES

Passes per molts camins,
que s'endinsen a la muntanya,
traspasses pel mig dels pins,
trencant teranyines d'aranya.

camina que caminaràs
i trepitjaràs la farigola,
amb el romaní ensopegaràs,
Però no amb la corretjola.

Si moltes roques hi trobes,
fixa't bé que hi ha poliol,
com també té de roca,
més que al juny, pel juliol.

De sajolida, n'hi ha molta,
d'orenga, n'és molt ple,
i si dones més d'una volta,
segur que hi trobes llorer.

De ruda també en trobaràs,
espígol, fonoll i flor de pi,
sempre molt ho agrairàs,
si ho has de fer servir.

La farigola és desinfectant,
com calmant i diurética,
el romaní, de l'estómac estimulant,
i del fetge, també una miqueta.

Et laxarà la corretjola
i la bilis estimularà,
amb el llorer t'ajudaràs
a aromatitzar la carn tendre.

La ruda per als ulls banyar-te
i per a la rampa va molt bé,
l'espígol per a tonificar-te
i és utilós per al mareig.

És balsàmic el fonoll,
com també la flor de pi,
et calmen els bronquis i el coll
i tota la nit pots dormir.


Pep Ventura

EL TRAPELLA I EL FLEQUER

Un noiet fet un trapella
eixia corrent d'una fleca,
amb un pa sota l'aixella,
deixant la porta oberta.

Al darrera tot seguit,
sortia el senyor flequer,
que anava mig vestit
amb samarreta i calçotets.

Amb unes passes molt llargues
prompte el va atrapar;
posant-li le mans a les galtes,
deia: pillet, porta el pa.

La gent que per allà passava,
li digué al flequer
per quin motiu maltractava
aquell pobret xicotet.

Doncs ja els ho diré,
el vull castigar,
perquè damunt del meu taulell
m'ha robat un pa.

Caram! per un pa
li feu tant de mal?
No veieu que està molt sec
i sens dubte no ha menjat.

¿Creieu que tothom és com vos
que esteu ple de bitllets,
i solament els féreu
a l'esquena dels vostres clients?

Apa! Apa! Deixeu al vailet
i que mengi força pa
Perquè, si per a ell voleu justícia,
per a vos també n'hi haurà.


Pep Ventura